Tres propostes de canvi per al calendari festiu

Fent un ràpid repàs al calendari festiu que tenim, a ningú se li escapa que la tradició cultural catòlica de l’estat espanyol es perpetua en el temps sense gaires indicis de futurs canvis. És ben curiós, la Constitució Espanyola, en el seu article 16.3, assenyala que: “España és formalmente un estado aconfesional manteniendo relaciones con los distintos credos”. I afegeix tot seguit: “Ninguna confesión tendrá carácter estatal. Los poderes públicos tendrán en cuenta las creencias religiosas de la sociedad española y mantendrán relaciones de cooperación con la Iglesia Católica y las demás confesiones”.

Doncs bé, han passat més de 30 anys de l’aprovació d’aquesta carta magna i pel que fa els dies assenyalats en vermell als nostres calendaris res ha canviat, absolutament res. Davant de tanta immobilitat, un conclou que els anomenats “poderes públicos”, d’una banda, interpreten de forma excessivament literal i restringida, i per tant molt sui generis, el text esmentat i, per una altra, que aquestes “relaciones de cooperación” van de meravella per als fervents del Vaticà i no tan bé (de fet, gens ni mica) per als molts altres que miren religiosament cap a altres indrets. En definitiva, que no es té gens en compte ni el percentatge actual de persones que declaren no seguir cap doctrina religiosa (tinguin o no tinguin creences espirituals), ni tampoc totes aquelles altres que segueixen dogmes de fe allunyats del cristianisme catòlic. Així seguim fent festa per quan s’escau el Divendres Sant, el Dilluns de Pasqua i la Segona Pasqua, també per Sant Joan, per la Mare de Déu d’Agost, per Tots Sants, per la Immaculada Concepció...

Tot i així, malgrat les evidents desigualtats religioses que motiven la majoria dels actuals festius, no soc partidari que alguns d’aquests dies es substitueixin per festivitats que tenen la seva justificació en altres doctrines religioses, així com tampoc de fer un canvi radical per tal que no tinguem cap festiu d’origen catòlic. En aquest darrer sentit, cal tenir ben present que la celebració d’alguns dels festius actuals se centren ja més en qüestions sòcioculturals (tradició) que no pas en raons religioses. O el que és el mateix, per exemple, quants de nosaltres no definiriem el dia de Nadal més com un moment de retrobament familiar que no pas com la celebració del naixement de Jesús? Em penso que la majoria.

Hi ha dies i dies... I la proposta que llenço (o que rellenço perquè segurament algú ja l’haurà fet anteriorment) és la de substituir, d’entrada, tres festivitats actuals d’origen catòlic que, tot i el temps, no han originat socialment cap tipus de tradició cultural, per tres noves dates que, segons la meva humil opinió, tenen més sentit en els temps que corren. Aquí les teniu:

A substituir:	Les propostes:
La Segona Pasqua. Dita també Pasqua Granada o Dilluns de Pentecosta (no és festiu a tota Catalunya però sí a la ciutat de Barcelona). És aquell dilluns que cau normalment entre mitjans de maig i principis de juny, tot depenent de quan s’hagi escaigut la Setmana Santa. El dia festiu que mai no tenim present fins dues o tres setmanes abans que arribi.	El 28 d’octubre. El 28/10/1848 és la data de la inauguració del primer tram de ferrocarril a Catalunya (i a tot l’Estat Espanyol) que feia el recorregut entre Barcelona i Mataró. Trobo que potser ja va essent hora que tinguem alguna festivitat al nostre calendari de caire positiu que d’alguna manera commemori l’esperit de progrés i d’emprenedoria que han demostrat tenir els catalans i les catalanes al llarg de la història.
El 8 de desembre, dia de la Immaculada Concepció. Ja el coneixeu, dos dies després de la festivitat del Dia de la Constitució Espanyola. Va perfecte per muntar viatgets i per a inaugurar la temporada de neu, i per seguir comentant allò de “és aquella setmana tonta que al final, a la feina, ningú no fa res”. Em sap greu, però me’l carrego.	El 20 de febrer. L’Assemblea General ordinària de les Nacions Unides, va aprovar, en la seva 57a sessió plenària del 26 de novembre de 2007, declarar aquesta data com el Dia Mundial de la Justícia Social. Crec que amb la que està caient tant internacionalment com a nivell local sobren les argumentacions del perquè d’una festivitat d’aquest tipus.
El 15 d’agost, dia de la Mare de Déu d’agost. Sí, és un dia festiu, tot i que per als qui tenim la sort de treballar se’ns passi normalment per alt si coincideix amb el període de vacances.	El 20 de novembre. Declarat per l’ONU com el Dia Universal de la Infància. Perquè tal i com deia Rousseau: “no oblidem que la infància té les seves pròpies formes de veure, pensar i sentir; no hi ha res més insensat que pretendre substituir-les per les nostres”.

I creieu que, a banda del conegut establishment catòlic, hi hauria gaire gent que li semblarien malament aquestes tres propostes (o similars) de canvi? Potser visc a un altre planeta, però molt em temo que no, al contrari!

No podia ser d’una altra manera, per a l’actual calendari festiu: unes quantes guspires!