Fa un parell de setmanes, vaig veure la pel·lícula alemanya "La ola" ("Die welle", 2008). Pura casualitat. La vaig trobar buscant a Internet més informació sobre l'obra de teatre homònima ("L'onada") que durant aquells dies s'estava representant al Lliure de Gràcia. Ni sabia de l'existència del llargmetratge ni del llibre en el qual es basaven ambdues versions: "La tercera ola", de Dennis Gansel.
El poc que vaig escoltar sobre el seu argument quan en parlaven al telenotícies, ja em va em va semblar ben interessant. Més encara quan vaig descobrir que la història es basava en fets succeïts realment. De fet, un cop visionat el film, aquet ingredient de veracitat pren força rellevància. Segurament si no hi fos, la majoria de nosaltres conclouria que un relat similar mai no podria haver-se produït en qualsevol de les nostres societats occidentals. Dit aioxò, us poso en situació. Un professor de secundària intenta explicar als seus alumnes el model de govern fonamentat en l'autocràcia. Davant la incredulitat dels joves en negar la possibilitat que una dictadura pugui tornar a instaurar-se al seu país, Alemanya, els proposa participar d'un experiment per tal de demostrar-los tot el contrari...
Tot i que no us escapareu del matís fred i gris que sembla tenyir tot el cinema alemany, us animo entusiastament a que la veieu... i la gaudiu. La pel·lícula és àgil i entreringuda. Les històries paral·leles dels personatges, davant del risc de fer decaure l'interès, esdevenen un bon complement al fil conductor principal de la pel·lícula. Bones interpretacions i guió, malgrat tres o quatres diàlegs sobrers, força correcte. Potser alguns direu que sóc massa exigent en aquest darrer aspecte. Possiblement així sigui. Però és que en veure pel·lícules on hi apareixen protagonistes menors d'edat, gairebé sempre trobo que el vocabulari que utilitzen, i que demostra el seu nivell de coneixements, és molt més elevat d'aquell que, suposadament, els correspondria. De ben segur caic en l'error, com és en el cas de "La ola", de comparar-lo amb el que jo feia servir quan tenia 16 anys, ni molt menys, d'un nivell similar.
Per últim, ja us dic ara que no em semblaria pas cap mala idea que aquest títol fos d'obligat visionat per a tot l'alumnat de secundària. Ho justificaria a partir del meu total acord amb la idea expressada per en Joan-Francesc Pont en la seva intervenció a l'acte públic de la darrera assemblea del Moviment Laic i Progressista (MLP): "L'única cosa que obligaria a fer als meus semblants és a pensar". I "La ola", poc o molt, us farà pensar.
Nota: podeu veure tota la pel·lícula (VOSE) a youtube.
Un bon estel per a aquesta interessant pel·lícula.
