Catalana centenària,
filla de Prades,
la seva vila vermella.
Quin goig que fa la tieta!
Mestra rodamón,
segur que rigorosa, i alhora dolça.
Quants versos i refranys apresos de memòria.
Quin goig que fa la tieta!
Inquieta, llesta, vivaç,
a ella no se li escapa ni una.
Ferma, generosa, joganera.
Quin goig que fa la tieta!
a ella no se li escapa ni una.
Ferma, generosa, joganera.
Quin goig que fa la tieta!
Passejades amb la mare,
brisca per parelles,
misses de diumenge, sardanes a la plaça.
Quin goig que fa la tieta!
Trobades amb la família,
amb les nebodes, rialles amb els infants,
se la veu tant feliç acompanyada de qui estima...
Quin goig que fa la tieta!
I quin goig haver-te conegut i estimat tieta.
Estels i carícies per a la meva tieta àvia!

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada