Sofia, la meva "Yuri particular"

És 12 d’octubre. Dia assenyalat com a festiu. Per tant, no vaig a treballar i aprofito per fer coses per casa. Moltes persones diuen que avui no hi ha res a celebrar i que hauria de ser laborable. Entenc i comparteixo les seves raons i arguments. Però des d’aquest any no hi estic gaire d’acord, o no del tot, vaja. L’explicació és ben senzilla. Potser tu ja la deus imaginar. I és que dubto molt que m’hagués recordat que avui la meva fillola, la Sofia, ha fet mig any si aquest divendres hagués estat com qualsevol altre. Així que ja ho veus, és el teu equador d’aniversari!!! Toca doncs desitjar-te moltes felicitats i fer-te un petó ben gros!!!

Sí, ja ho sé, potser sóc l’únic que t’ha felicitat durant el dia d’avui. No t’estranyis. El cert és que no tenim per tradició celebrar-ho això. Però estaria bé, no trobes? Seria un altre dia especial al llarg de l’any. Podries convidar a casa a jugar a tots els amics perquè fas cinc anys i mig, per exemple. I si a sobre aquell dia és festiu, com en el teu cas, doncs encara millor, ho tindries ben fàcil!

Però encara queda molt de temps perquè arribis a fer els cinc anys i mig! Avui és avui i no cal deixar les coses per més endavant. Així que en el teu primer “equador d’aniversari”, et faig arribar un nou regal per al futur que desitjo t’agradi.

Sabies què, a més del teu aniversari, cada 12 d’abril se celebra arreu del món la “Yuri’s night” en commemoració al primer viatge que va fer un ésser humà, Yuri Gagarin, a l’espai, fet que va succeir el 12 d’abril del 1961?

Per a la meva "Yuri particular": mil i una carícies en forma de lluna i estels!

Slow Food, Fast Food, Good Food, Junk Food i... Happy Kitchen?

Durant els anys 80 va néixer a Itàlia, en contraposició al Fast Food (menjar ràpid), l’anomenat Slow Food (menjar lent). Aquest moviment, que s’ha anat extenent internacionalment, defensa i promou els petits productors artesanals i sensibilitza als consumidors per crear un sistema alimentari més sostenible, basat en el plaer i en compartir una alimentació, alhora que sana, també justa. Afirmen que el menjar es gaudeix més i millor quan els aliments són frescos, lliures de pesticides i locals (d’entorns propers), l’atmosfera és relaxada i no hi ha pressa, amb la televisió apagada, i els àpats es fan en companyia, si pot ser, és clar. 

El Fast Food, en canvi, és un tipus d'alimentació ideat, inicialment, per a preparar i servir el menjar ràpidament en locals especials per a tal fi o bé per a emportar i menjar al carrer. Una de les seves principals característiques és que es consumeix generalment sense coberts ni plats, com per exemple: la pizza, l’hamburguesa, el frankfurt, el shawarma, l’entrepà d’embotit, els burritos, les patates fregides, els nachos, els bunyols..., i que els llocs on se serveix no disposen de cambrers o servei de taula, sinó que cal demanar el menjar a la barra i portar-lo a taula (autoservei), o bé s'ha de prendre fora de l'establiment.

Avui en dia es tendeix a sobreentendre per Fast Food no una manera de preparar els aliments bàsica i ràpida, sinó unes certes preparacions de baixa qualitat nutricional (massa greixos, massa sucre, manca de certs nutrients, amb nombrosos additius, conservants i colorants, racions desmesurades, etc.). D’aquesta manera es confon Fast Food o menjar ràpid amb menjar escombraria o Junk Food. 

Ara bé, tot i que sovint existeix aquesta coincidència, no tot allò que es prepara ràpidament és menjar escombraria.

Per tal de no seguir caient en aquesta confusió en la qual tothom associa Fast Food amb Junk Food, el cuiner Ferran Adrià proposa el Good Food, un tipus de menjar ràpid de fer –“no et posaràs a fer un fricandó quan arribes tard de la feina!”, diu – però saludable i econòmic, com per exemple una truita de carxofes, quan estan de temporada, una amanida o un entrepà de pa amb tomàquet i pernil.

I davant de tanta classificació i tipologia, ara ens arriba des del Japó, la Happy Kitchen. Em consola que per tal d’identificar aquest tipus d’alimentació (?), els seus creadors no hagin incorporat en la seva denominació la paraula “menjar” (food). Així també, espero que ben aviat sorgeixin grups i moviments que equiparin la Happy Kitchen amb algun concepte així com that food is not food (aquest menjar no és menjar), alhora que reclamin la prohibició de la seva producció i comercialització. Jo m’hi apunto! Per què? Mireu el següent vídeo a veure què us sembla.

Per a la Happy Kitchen, mil guspires i a cremar!

Primera cosinada “Corominas & Coromines” (15 d’abril de 2012)

14h. Dinar al restaurant “El cangrejo loco”. Port Olímpic de Barcelona.

Ja hi som tots! – petons i presentacions – Marga o Margarita? – els fills es fan grans – la nostra fa ben poc que s’ha independitzat – el lindy-hop – deixem refredar una mica més el vi blanc – el nostre marxa a Alemanya a treballar – les mares – un brindis: chin-chin! – pa amb tomàquet – la crisi – la jubilació anticipada – i tu de què treballes ara? – pernil ibèric i altres entrants – les retallades – hi ha qui es taca els pantalons – fer excursions per la muntanya – el Barça i la lliga – cosinades nombroses – arriba el “zebralin” (el llevataques) – ens va agradar molt la pel·lícula “El intocable” – vieires i musclos – una mica més de lindy-hop – així vius a Puigcerdà? – que bé que es viu a Girona! – un que ja no és Corominas amb “a” – el Barça i la Champions – a veure quan acaben l’ave – que bo aquest pa amb tomàquet! – un que entrena bàsquet – s’està ennuvolant del tot – sortides en bicicleta – mestre de primària o d’infantil? – paella per a dos i supremes de lluç – el restaurant està ple – torna el lindy-hop – portarà una altra aigua? – heu de pujar un dia a Andorra! – renovarà en Guardiola? – un parell de fotos ben entaulats – hi ha qui treballa el seu hortet – i t’agrada la nova feina? – els gripassos d’aquest hivern – com està la tieta Rosa Mari? – els nostres estudien tots dos a Barcelona – no vindreu després a veure La Cubana? – postres i cafès – heu de fer l’excursió a les Gorgues de Carançà – el lindy-hop ataca de nou – quin tipus aquest Mourinho! – els efectes d’una pomada – la cosinada de l’any vinent, a Girona – teatre amateur – passem comptes – que bé aniria fer una migdiadeta ara – era bo el menjar, oi? – sortim i plovisqueja – foto de grup – dos que no venen al teatre – petons i abraçades – ara plou una mica més – i així, com hem quedat per anar a ballar lindy-hop?

18:30h. “Campanadas de boda”, La Cubana. Teatre Tivoli.

En compliment del pacte de silenci fet amb la parella que no va venir aquest dia a veure l’espectacle amb la resta de cosins per haver-se compromès prèviament a anar-hi més endavant amb una colla d’amics, no es fa cap tipus de comentari explicatiu al respecte. En tot cas només dir que és tipical La Cubana, sobretot la segona part de l’obra.

Per aquesta primera cosinada i per totes aquelles que vindran, una gran carícia!

Tres propostes de canvi per al calendari festiu

Fent un ràpid repàs al calendari festiu que tenim, a ningú se li escapa que la tradició cultural catòlica de l’estat espanyol es perpetua en el temps sense gaires indicis de futurs canvis. És ben curiós, la Constitució Espanyola, en el seu article 16.3, assenyala que: “España és formalmente un estado aconfesional manteniendo relaciones con los distintos credos”. I afegeix tot seguit: “Ninguna confesión tendrá carácter estatal. Los poderes públicos tendrán en cuenta las creencias religiosas de la sociedad española y mantendrán relaciones de cooperación con la Iglesia Católica y las demás confesiones”.

Doncs bé, han passat més de 30 anys de l’aprovació d’aquesta carta magna i pel que fa els dies assenyalats en vermell als nostres calendaris res ha canviat, absolutament res. Davant de tanta immobilitat, un conclou que els anomenats “poderes públicos”, d’una banda, interpreten de forma excessivament literal i restringida, i per tant molt sui generis, el text esmentat i, per una altra, que aquestes “relaciones de cooperación” van de meravella per als fervents del Vaticà i no tan bé (de fet, gens ni mica) per als molts altres que miren religiosament cap a altres indrets. En definitiva, que no es té gens en compte ni el percentatge actual de persones que declaren no seguir cap doctrina religiosa (tinguin o no tinguin creences espirituals), ni tampoc totes aquelles altres que segueixen dogmes de fe allunyats del cristianisme catòlic. Així seguim fent festa per quan s’escau el Divendres Sant, el Dilluns de Pasqua i la Segona Pasqua, també per Sant Joan, per la Mare de Déu d’Agost, per Tots Sants, per la Immaculada Concepció...

Tot i així, malgrat les evidents desigualtats religioses que motiven la majoria dels actuals festius, no soc partidari que alguns d’aquests dies es substitueixin per festivitats que tenen la seva justificació en altres doctrines religioses, així com tampoc de fer un canvi radical per tal que no tinguem cap festiu d’origen catòlic. En aquest darrer sentit, cal tenir ben present que la celebració d’alguns dels festius actuals se centren ja més en qüestions sòcioculturals (tradició) que no pas en raons religioses. O el que és el mateix, per exemple, quants de nosaltres no definiriem el dia de Nadal més com un moment de retrobament familiar que no pas com la celebració del naixement de Jesús? Em penso que la majoria.

Hi ha dies i dies... I la proposta que llenço (o que rellenço perquè segurament algú ja l’haurà fet anteriorment) és la de substituir, d’entrada, tres festivitats actuals d’origen catòlic que, tot i el temps, no han originat socialment cap tipus de tradició cultural, per tres noves dates que, segons la meva humil opinió, tenen més sentit en els temps que corren. Aquí les teniu:

A substituir:	Les propostes:
La Segona Pasqua. Dita també Pasqua Granada o Dilluns de Pentecosta (no és festiu a tota Catalunya però sí a la ciutat de Barcelona). És aquell dilluns que cau normalment entre mitjans de maig i principis de juny, tot depenent de quan s’hagi escaigut la Setmana Santa. El dia festiu que mai no tenim present fins dues o tres setmanes abans que arribi.	El 28 d’octubre. El 28/10/1848 és la data de la inauguració del primer tram de ferrocarril a Catalunya (i a tot l’Estat Espanyol) que feia el recorregut entre Barcelona i Mataró. Trobo que potser ja va essent hora que tinguem alguna festivitat al nostre calendari de caire positiu que d’alguna manera commemori l’esperit de progrés i d’emprenedoria que han demostrat tenir els catalans i les catalanes al llarg de la història.
El 8 de desembre, dia de la Immaculada Concepció. Ja el coneixeu, dos dies després de la festivitat del Dia de la Constitució Espanyola. Va perfecte per muntar viatgets i per a inaugurar la temporada de neu, i per seguir comentant allò de “és aquella setmana tonta que al final, a la feina, ningú no fa res”. Em sap greu, però me’l carrego.	El 20 de febrer. L’Assemblea General ordinària de les Nacions Unides, va aprovar, en la seva 57a sessió plenària del 26 de novembre de 2007, declarar aquesta data com el Dia Mundial de la Justícia Social. Crec que amb la que està caient tant internacionalment com a nivell local sobren les argumentacions del perquè d’una festivitat d’aquest tipus.
El 15 d’agost, dia de la Mare de Déu d’agost. Sí, és un dia festiu, tot i que per als qui tenim la sort de treballar se’ns passi normalment per alt si coincideix amb el període de vacances.	El 20 de novembre. Declarat per l’ONU com el Dia Universal de la Infància. Perquè tal i com deia Rousseau: “no oblidem que la infància té les seves pròpies formes de veure, pensar i sentir; no hi ha res més insensat que pretendre substituir-les per les nostres”.

I creieu que, a banda del conegut establishment catòlic, hi hauria gaire gent que li semblarien malament aquestes tres propostes (o similars) de canvi? Potser visc a un altre planeta, però molt em temo que no, al contrari!

No podia ser d’una altra manera, per a l’actual calendari festiu: unes quantes guspires!

“Per a la Sofia, la meva fillola. Un regal per al futur”

Vas néixer un dijous, el 12 d’abril del 2012, a les 10:55h, a la ciutat de Barcelona, tot just ara fa cinc dies. Filla de la Sonia i d’en Fabian, dos dels meus millors amics. Ells van decidir el teu nom: Sofia. És d’origen grec. M’agrada, té personalitat. I més m’agrada quan recordo que el seu significat és “la que posseeix la sabiduria”.

M’han explicat que avui dilluns 16 d’abril ja has començat a veure món més enllà de la clínica i que ja has arribat a casa teva. M’agrada, sé que hi estaràs la mar de bé. I més m’agrada quan veig que ara només ens separen poc més de 500 metres, tot just 3 minuts a peu, tots dos al bell mig del barri de Sants.

I per això, i perquè estic feliç per tu, avui et faig el meu primer regal com a padrí, tot i saber que no el gaudiràs fins d’aquí a un temps. Desitjo que t’agradi.

Aquí tens la teva primera foto. La va fer el iaio Juan només quatre hores després que haguessis nascut.

I així et donava la benvinguda la teva ciutat, Barcelona, pels volts de l'hora que vas néixer.

Per a tu Sofia, totes les carícies del món!

Use sun screen

Doncs això, feu servir protector solar i... cuideu-vos els genolls!

Per tots aquests bons consells rebuts, una bona carícia!