“La cara oculta (2011)” (jugant a ser crític de cinema)

Pel·lícula acceptable i entretinguda, principalment a partir de la seva primera mitja hora. Provoca diversos moments de tensió emocional, aspecte a agrair en qualsevol thriller psicològic i que sovint moltes cintes del gènere no aconsegueixen. Interessant per la temàtica sobre la qual se centra: els límits de l’amor, els gelos i la traició. Ideal per després anar a prendre una copa i debatre sobre les decisions i les actituds que prenen cadascun dels personatges.

Però... Interpretació irregular i que no convenç gaire (un no s’acaba de creure a Quim Gutiérrez –Adrián a la pel·lícula- fent el paper de director d’una orquestra simfònica). Detalls en el fil argumental força mal resolts o, si més no, poc treballats (com arriben unes claus just a sota de l’única reixeta que hi ha al terra de la cambra? cal que una noia jove faci saltirons damunt d’un llit de matrimoni? i voleu dir que no costa d’entendre que si es buscava un llibre en una prestatgeria hagin anat a parar la majoria d’ells al terra?). I un “però” important: el guió sovint s’escapa absurdament de la pròpia pel·lícula i proporciona moments tan inversemblants com que el públic de la sala esclati a riure en escenes que en principi són de màxima tensió (increíble, però cert!). Ah! Me n’oblidava! Per a aquells que vulgueu anar-la a veure, un consell: NO MIREU EL TRAILER!!! Si ho feu esteu perduts, el trailer explica massa i deixa poc –o gens- a les “sorpreses” de la pel·lícula. Afortunadament jo el vaig veure després a Internet.

En definitiva, una producció hispano-colombiana, dirigida per un fins ara força desconegut Andrés Baiz, que podria haver arribat a un notable film però que malauradament es queda a mig camí. Una autèntica llàstima!

Tot i així, li donarem un estel a la pel·lícula, això sí, ben petit!

Eufemismes o com no anomenar les coses per allò que realment són

Segons la Gran Enciclopèdia Catalana “eufemisme” és aquella “figura que consisteix a emprar un mot o una expressió suau, inofensiu, en lloc d'un de dur, indelicat, desplaent, etc”. També recull, a tall d’exemple, alguns eufemismes com: “òndia” per “hòstia”, “pardal” per “membre víril” o “déna” per “Déu”. Queda clar, oi?

Doncs com diria aquell: “Que no ens embauquin!”, i que no ho facin amb l’ús del llenguatge. Perquè una cosa és fer ús d’eufemismes per tal de suavitzar conceptes i una altra ben diferent és escudar-se en aquesta figura retòrica per amagar allò que realment és i fer-nos veure –i creure- que el nostre punt de vista o la forma amb la que ens ho mirem no és del tot correcte (eufemisme per no dir que “estem del tot equivocats”). 

Amb motiu de la guerra d’Iraq, alguns ja ens van fer notar que la matança d’innocents eren danys colaterals, que un règim amic mai no és totalitari sinó autoritari o que una presó esdevé un centre de detenció o confinament. I amb això de la crisi, ja ho sabeu; per a algú només es tractava d’un període de desacceleració econòmica. Tant de bo hagués tingut raó... Però no ha estat així, què us he de dir!

Ara toca estrenyes el cinturó, hi ha crisi i cal fer retallades. Retallades? Ja hi som! Es veu que per a alguns aquest concepte és massa dur o desplaent i prefereixen no fer-lo servir. Per això, el Sr. Duran i Lleida, quan parla sobre aquesta qüestió, opta per dir que allò que el Govern de la Generalitat fa no són pas retallades sinó una reordenació de la despesa pública (programa “Salvados” emès el diumenge 25 de setembre a LaSexta). Em fa gràcia (un altre eufemisme per no dir que em fa autèntica pena)... Potser es pensa que quan ho diu, qui l’escolta assenteix amb el cap de forma convençuda i murmurant un “és clar, reordenen”.

No m’agrada gens, per tant, unes quantes guspires i a cremar!!!

Benvingudes i benvinguts al meu bloc!

Per què aquest bloc? Perquè sovint tinc ganes d'escriure reflexions sobre allò que veig, allò que penso, allò que escolto, allò que llegeixo, allò que imagino... També perquè algunes vegades escric històries i breus relats... I perquè crec que aquesta és una bona forma, una més, per donar-se a conèixer, per mostrar-se a l'exterior i, sobretot, en el meu cas, perquè totes aquelles persones que m'envolten em coneguin encara una mica més. 

I sobre què anirà aquest bloc? Sobre tot i res, sobre temes tant diversos com poden ser la política, l'oci, la cultura, la ciutat, les meves emocions... De moment, no vull centrar-me en un o uns quants temes, tot i que més endavant no ho descarto, ja ho aniré veient això, oi?

I aquest títol? És una cançó dels Mishima; m'agrada la seva música i la seva lletra, m'inspira... I perquè el seu títol, "Guspira, estel o carícia", em dóna joc per a aquest bloc, ja ho anireu descobrint!

Espero que el trobeu interessant, i que us vingui de gust afegir-hi els vostres comentaris i opinions.