Pel·lícula acceptable i entretinguda, principalment a partir de la seva primera mitja hora. Provoca diversos moments de tensió emocional, aspecte a agrair en qualsevol thriller psicològic i que sovint moltes cintes del gènere no aconsegueixen. Interessant per la temàtica sobre la qual se centra: els límits de l’amor, els gelos i la traició. Ideal per després anar a prendre una copa i debatre sobre les decisions i les actituds que prenen cadascun dels personatges.
Però... Interpretació irregular i que no convenç gaire (un no s’acaba de creure a Quim Gutiérrez –Adrián a la pel·lícula- fent el paper de director d’una orquestra simfònica). Detalls en el fil argumental força mal resolts o, si més no, poc treballats (com arriben unes claus just a sota de l’única reixeta que hi ha al terra de la cambra? cal que una noia jove faci saltirons damunt d’un llit de matrimoni? i voleu dir que no costa d’entendre que si es buscava un llibre en una prestatgeria hagin anat a parar la majoria d’ells al terra?). I un “però” important: el guió sovint s’escapa absurdament de la pròpia pel·lícula i proporciona moments tan inversemblants com que el públic de la sala esclati a riure en escenes que en principi són de màxima tensió (increíble, però cert!). Ah! Me n’oblidava! Per a aquells que vulgueu anar-la a veure, un consell: NO MIREU EL TRAILER!!! Si ho feu esteu perduts, el trailer explica massa i deixa poc –o gens- a les “sorpreses” de la pel·lícula. Afortunadament jo el vaig veure després a Internet.
En definitiva, una producció hispano-colombiana, dirigida per un fins ara força desconegut Andrés Baiz, que podria haver arribat a un notable film però que malauradament es queda a mig camí. Una autèntica llàstima!
Tot i així, li donarem un estel a la pel·lícula, això sí, ben petit!
petit, petit, eh!
ResponEliminajajaajajajaajjaja